Atenció al públic

Dl-Dv 9-13h / 15-17h

C/ Dos de Maig, 249

08013 Barcelona

932 463 200

vedrunaimmaculadabcn@vedruna.cat

Som valents i ens comprometem.

Som valents i ens comprometem.

Avui, de forma voluntària tots els alumnes d’ESO que ho han volgut, han pogut realitzar l’activitat d’inici de curs que cada any proposem als nois i noies perquè tinguin uns instants de reflexió, d’introspecció, i de treball del lema que genèricament totes les escoles Vedrunes treballem per cursos. Com que aquest curs el lema és “Créixer és comprometre’s”, des de l’Equip d’un racó per a pensar, els hi hem preparat una dinàmica que tenia dues parts.

Quan ells han arribat a la sala polivalent de la què disposàvem per poder reunir-nos, s’han trobat amb un pòster on hi podien llegir “El meu compromís”. Acte seguit, un professor els hi ha explicat que el què estaven a  punt de fer, era una dinàmica només apte per a valents i valentes. Perquè havien de pensar un compromís pel que haurien de lluitar i fer-lo possible al llarg d’aquest curs escolar.

I de quina mena de compromís hem estat parlant? Doncs d’un compromís amb nosaltres mateixos, per exemple intentar revertir actituds de timidesa si no ens agrada ser tímids, o de ser més pausats si som massa neguitosos… També podien proposar-se algun compromís amb la seva família, intentar ser més pacients amb els avis, o escoltar-los més, no discutir-se sovint amb els germans… O bé podia ser un compromís més acadèmic, intentar treballar més un aspecte que ens costa a l’escola. O evidentment, donat el moment històric amb el què ens trobem, es podien comprometre amb el medi ambient, deixant de consumir productes que portessin plàstic…

En una segon part de la dinàmica, els hi hem explicat un conte. Diu que una vegada, Una paret llarguíssima, monòtona, i avorrida, va veure com un petit maó, aspirant a  poder veure altres llocs del món,  decidia saltar d’aquella paret de la que en formava part. Al cap i a la fi, la resta de persones podien veure moltes coses que ell no podia. I volia conèixer món. Però tan bon punt va saltar, va començar a sentir crits darrere seu que deien “Què fas???”  “No marxis!!!” “Torna que això va avall!!!” I què va fer? L’unica cosa que podia, tornar a fer un salt enrere i fer-se lloc al petit espai que havia deixat al mur.

Els hi hem explicat que el seu compromís personal, que és ben seu, podia revertir amb tots nosaltres o amb els de casa seva o potser amb el món global.

De seguida s’han posat a escriure el seu compromís en retalls de cartolines de colors, i han elaborat un mural xul·líssim amb uns compromisos molt agossarats només per gent molt valent.

Comments are closed.
Agenda


 
Demana informació
 
Si vols rebre informació, nosaltres ens posem
en contacte amb tu i t’assessorem en el que necessitis.
 

Segueix-nos a