Després de setze anys encara recordo portar de la mà la meva filla el seu primer dia. Tres anys més tard, el meu fill. Teníem clar l'escola que volíem per a ells. Sabíem que era una escola que formarien els nostres fills tant a nivell acadèmic com a nivell humà. L'etapa Vedruna ha acabat i tant els nostres fills com nosaltres en tenim un gran record. Gràcies, Família Vedruna.

Aquests són els dos requisits que valoràvem quan buscàvem escola pel nostre fill. I això es compleix totalment a l’Escola Vedruna Immaculada Barcelona. No puc oblidar el dia que , quan estàvem una mica preocupats perquè el refredat del meu fill Albert havia derivat en un principi de pneumònia, em va parar pel carrer un professor que no era el seu tutor i em va preguntar: “Com està l’Albert?” I em vaig sentir molt ben acompanyat.  

Cada matí es repeteix la mateixa escena: riures i corredisses per entrar a l’escola. És evident. Els nens aquí se senten com a casa. Perquè ho estan. No hi ha membre de Vedruna Immaculada que no conegui cada un dels alumnes. Sentim (nens i pares) que formem part d’una gran família compromesa en acompanyar cada nen en el seu propi camí. Se’ls acull, se’ls escolta, se’ls respecta i se’ls ofereix un ensenyament de qualitat, lúdic i en innovació constant per donar-los els coneixements i les eines que necessitaran en un món en canvi constant. Ens sentim afortunats de formar part d’aquesta gran família.

Allò no era adoctrinar, allò era transmetre l'estimació per una llengua i una cultura pròpies que durant anys i anys (encara que molts no ho vulguin recordar), va estar prohibida i perseguida. No voldria que semblés un discurs polític però en els temps que vivim, es fa difícil separar educació i política. Més aviat parlaria d'educació i valors. Les Vedrunes em van educar per a la democràcia, la no-violència, el respecte, el diàleg i la llibertat!!