Filosofem durant unes classes, i qui sap…?
Els alumnes de 4t d’ESO estem treballant aquests dies la temàtica de la filosofia que sovint queda massa oblidada i camuflada als temaris de Ciències Socials. Ja fa uns quants cursos que la pròpia curiositat dels alumnes va fer que comencéssim a anar una mica més lluny que apuntar el nom dels noms dels filòsofs antics i de la filosofia moderna. D’allà, vam anar a parar a les quatre preguntes bàsiques de la filosofia. Com que la seva valoració ha estat positiva, ha acabat quedant com una part del temari de la que ja no volem prescindir.
He de reconèixer que quan començo a explicar-los-hi, sempre penso que potser els hi semblarà quelcom avorrit. Que no els hi interessarà. Però curs, rere curs, demostren un interès extraordinari amb aquest tema.
No pretenem arribar a cap gran nivell, només que coneguin que davant de les adversitats de la vida, i fins i tot a l’hora de trobar la millor decisió, la filosofia pot ser una eina molt potent. Reflexionem sobre que tots i totes som filòsofs en potència, i que més tard o més d’hora podem ser molt bons filòsofs. Es sorprenen en un principi al veure que no són els “rarets” per haver-se plantejat alguna vegada alguna pregunta transcendental, sinó que al llarg de la història algú més, i fins i tot al seu voltant els seus propis companys i els adults també, ens ho preguntem.
En un segon moment, es llencen una mica més a plantejar situacions en les que ells han fet de filòsofs. Fins i tot, espontàniament, fem àgora, debatent possibles respostes a les 4 grans preguntes…
Com a docent és molt gratificant i enriquidor compartir aquesta mena d’experiències amb els teus alumnes, veient que van adquirint eines per poder fer servir molt més enllà de l’espai ( la classe o l’escola) i el temps ( tota la resta de la seva vida!)…
O qui sap, potser serà un d’ells o d’elles qui ens podrà arribar a explicar d’on venim, qui som, a on anem i què hi fem aquí… Sigui com sigui, penso que això és aprenentatge útil, o “competencial” com ara s’ha posat de moda anomenar a allò que la generació dels que ara serien els seus besavis en deien ” una cosa d’aquelles que la necessitaràs tota la vida per poder anar per aquest món”.
