Els alumnes de 4t d’EVIP hem visitat i recorregut la Col·lecció MACBA, apropant-nos a la col·lecció del museu com a espai de construcció d’un relat de l’art dels últims noranta anys, situat a Barcelona. Hem tingut la guia excel.lent de la Blanca Arias, artista i investigadora del col.lectiu Avalancha.
Hem transitat per nou dècades, amb l’inici al 1929, explorant els discursos de radicalitat de l’art dels anys trenta amb la transformació de Barcelona, el seu compromís amb la modernitat i la Guerra Civil.
Hem continuat amb les propostes de revolució social que sorgeixen a finals dels anys seixanta: amb el pacifisme, el feminisme, l’art conceptual, el minimalisme i les polítiques d’identitat que impacten en la producció artística dels setanta i vuitanta. A través de peces de la Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual, en les últimes sales hem pogut conèixer una mica de l’art experimental dels setanta en el context català, i que es va mantenir també als anys vuitanta i noranta.
Hem llegit i valorat col·lectivament la selecció d’obres d’art contemporani que ens ha proposat la Blanca, de la col.lecció permanent del museu, per tal d’acostar-nos al seu context, significat i complexitat.
“La meva valoració és molt positiva perquè m’han semblat molt interessants tant les obres com les explicacions i els significats. Jo pensava que seria una visita molt més avorrida i sobre dates i autors molt tradicionals, tot i que no ha estat així. La noia que ens ho ha explicat, ho ha fet molt bé.”(Jana)
“Em va agradar molt, m’ho vaig passar molt bé, m’esperava obres pictòriques, quadres amb sales fosques, però vam veure escultura, i com l’art s’ha anat manifestant, i ha anat passant per les diferents èpoques” (Roger)
” La meva valoració cap a la nostra visita al museu MACBA va començar pensant que seria avorrida, ja que mai he visitat un museu d’aquest tipus i no tenia masses expectatives. Al principi de la visita em feia mandra, pel fet de que no entenia les obres, però mentre anava passant el temps de la visita em semblava més interessant i començava a trobar-li un context i un sentit a les obres, de manera que finalment vaig sortir molt satisfeta i agraïda per la visita. Tornaria a repetir-la i la recomano molt. Òbviament, hi ha obres que m’han agradat menys i moments que no em convencien, i altres que sí que m’agradaven i era un gust estar allà. Penso que també la noia que ens va fer la visita i ens donava l’explicació i la seva opinió personal, va ajudar molt perquè nosaltres estiguéssim còmodes i agraïts i personalment ho ha acomplert.” (Carla)
“Me he gustado mucho la visita. Las obras han sido creativas y me han abierto mi visión. Mi valoración es positiva porque las obras han mostrado significados sobre la paz y guerra. Y me han enseñado mucho de la cultura de esa epoca.” (Xinji Ji)
“A mi no em va agradar gaire el MACBA, no és el tipus d’art que més m’agrada. Em confon molt i em frustra, ja que no entenc què signifiquen les obres o què és el que estic observant. Mai m’ha cridat l’atenció aquest tipus d’art, trobo que no té res d’especial i que només són figures aleatòries. Les meves expectaives eren baixes i les va complir, perquè jo des del principi ja sabia que no m’agradaria. “(Uma)
“L’excursió va estar bé, les pintures i escultures eren boniques, l’únic que no em va agradar és que la guia parlava molt; però la resta va estar bé.”(Dylan)
Les NOSTRES OBRES PREFERIDES
“La meva sala preferida va ser La sala activista, perquè tenia temes de l’actualitat i d’interès. Jo estic d’acord amb els temes que reivindiquen les obres, per tant, em va interessar molt.
Els meus quadres preferits van ser els de els de les Guerrilla girls. Em van agradar aquestes obres perquè tenen a veure amb els meus valors actualment i estic d’acord amb els criteris que expressen.”(Jana)
“Una de les meves sales preferides va ser la més reivindicativa perquè trobo que estava molt ben distribuïda i parlava de diferents temes, que encara que l’obra del pintor/a hagi estat feta fa anys encara a dia d’avui té pes. Hi ha obres reivindicatives que encara són vàlides a dia d’avui i trobo que posar una sala ensenyant reivindicacions que avui en dia segueixen vigents, et dona a entendre que hi ha coses que encara s’ha de canviar. L’obra de las guerrillas girl que són un grup de dones reivindicatives i la dels cartells de colors de Jenny Holzer.”(Roser)
“L’obra fotogràfica d’Àngels Ribé m’agrada molt perquè a mesura que la dona es va movent, va canviant la forma de la figura que està formant amb el cordill, que està tensat als dos costats i té per sobre del cap, i com la figura que forma amb ella va canviant d’angle recte a isòsceles.” (Dylan)
“Em va agradar aquesta, donava una sensació d’equilibri” (Roger)
“I també m’ha agradat aquesta obra que és una maqueta i a mi m’agraden les maquetes. I la seva ombra sembla una casa i això m’ha agradat molt.”(Tasniya)
M’ha agradat aquesta obra, però no vam parlar-ne, m’agradaria saber-ne alguna cosa més….(Tasniya)
“L’única obra que més o menys em va cridar l’atenció era el cub de condensació de Hans Haacke, ja que era un concepte bastant curiós, utilitzar la condensació de l’aigua per crear una obra nova cada cert període de temps ” (Uma)
“Em va agradar l’explicació que ens va fer la noia, dient que era com un ésser viu i que respirava per si sol, em va semblar molt interessant com es veia a través de les llums led que hi havia darrere i vaig pensar que era molt treballat i bonic, per tant, ho vaig valorar molt.” (Carla)
“Lo que más me gusta es esta obra: las aguas y gotas son como nuestras vidas. Es creativa. El cubo de cristal es como nosotros, siempre lo mismo, y el interior aunque esta cambiando siempre, pero al fondo sigue siendo el mismo.” (Xin Ji)
“L’obra de la Cicatriu de Matriu primer no em va transmetre massa, però a l’observar-la amb més atenció, em va transmetre una sensació d’originalitat, estabilitat i a la vegada un caos; era com una ciutat en peces petites, però totes aquestes posicionades de manera que em van fer la impressió de ser una molt bona obra i per això de les meves preferides.” (Carla)
