HISTÒRIA DE VEDRUNA IMMACULADA
L'entorn: Una escola per al barri
La història del nostre centre comença abans de que tinguin res a veure-hi les Germanes Carmelites de la Caritat. La Sra Isabel Rosés, vídua d’Oliva va decidir destinar el seu patrimoni a donar ensenyament a les nenes de les famílies obreres i per la promoció de les noies treballadores.
L’any 1925 va iniciar aquesta noble tasca en un edifici cedit pels Jesuïtes i que van anomenar Patronat de Maria Immaculada i Sant Ignasi de Loyola. Juntament amb la senyora Isabel Rosés, la mecenes del nou projecte, s’ocupaven de l’ensenyament les senyores Teresa Brossa, Encarnació Granada, Mª Teresa Arderiu, Maria Tintoré i Maria Torras, sota la supervisió del mossèn Pere Blasco, jesuïta..
Un centre educatiu que va néixer i créixer, no hi ha dubte, de la mà d’un barri i al seu servei. L’ambient, de camps i pocs edificis, era de gent força senzilla, en una societat que va augmentar amb molts vinguts de fora amb motiu de l’Exposició Universal de 1929.
L'edifici
L’edifici era propietat dels Jesuïtes i constava del que és el xamfrà de Mallorca fins al que ara és la part nova de l’escola, on abans hi havia la Parròquia de Sant Ignasi. L’església de Sant Ignasi feia la funció de Capella de la comunitat de les Germanes. El 1942 el bisbe va demanar que temporalment, la capella passés a ser utilitzada com a parròquia del barri. És des d’aleshores que la vida de l’escola discorre paral·lela a la de la parròquia. Al 1964, i amb permís del bisbe, la congregació de les germanes Carmelites va comprar el terreny als “Padres Jesuïtes”. Terreny que incloïa el col·legi i la parròquia.
Degut a l’augment de població al barri, va augmentar molt la quantitat d’alumnes que venien al col·legi. Per aquesta raó, cap al 1968 es demana al bisbat la possibilitat de disposar del terreny que ocupa la parròquia i poder construir aules. Quan el bisbat troba una nova ubicació per la parròquia ja som al 1977 i es posa en marxa el projecte d’ampliació del col·legi. Al 1979 s’inaugura el nou edifici.
Al juliol de 1982, per augmentar l’espai d’aules i espais del col·legi la comunitat de les germanes que fins aleshores havia viscut sempre a l’edifici de l’escola s’instal·la en uns pisos pròxims al col·legi. L’antiga clausura s’habilita també com espai del col·legi.
