Explicar aspectes tan estranys a ulls d’un neòfit en pintura renaixentista del Quattrocento, no és massa fàcil… però que entretinguda que ha estat avui la classe de socials a 4t d’ESO B quan ens hem imaginat al Josep de Leonardo da Vinci, i els alumnes d’aquest grup fent de actors i actrius principals d’una pintura de l’època que estem tractant.
Així, per exemple, hem après a crear una simetria, hem repartit les taules a l’espai de l’aula, ens hem recol·locat de la mateixa manera en les diverses cadires i taules, i hem tingut present el criteri del color de la roba que portàvem per intentar compensar la llum en la nostra suposada imatge…
Aquí teniu el resultat:
No està gens malament, no? Mamma mia!!!!
