Aquests darrers dies, els alumnes de 2n han rebut la visita de l’Associació Fronteres invisibles, de la cooperativa Kiopo, i de Migrastudium. El motiu de la visita, era per presentar un joc de taula amb un format molt conegut per tots on es compren carrers, cases i hotels… Però en aquest cas, amb obtenir estudis, feina, bona sort, i mala sort. Perquè?
A l’inici del joc, cada alumne rep una targeta que representa el seu passaport. Un ve del continent africà, una altra d’Àsia, de l’Europa de l’est, de llatino Amèrica… Tots tenen 500 euros, però no tenen papers, ni feina ni casa. Comencen la partida, i l’objectiu és anar circulant per les caselles del taulell intentant aconseguir cadascuna d’aquests ítems. No és tan fàcil com sembla, per exemple, per aconseguir papers, hauran de viure 3 anys al país, per aconseguir subsistir, hauran de treballar, però hauran de cursar formacions per poder obtenir una feina, i això els hi donarà peu a poder llogar un pis. Sota les targes de bona sort i mala sort, s’hi amaguen factors que a la vida real poden posar-te més de cara aconseguir el teu objectiu immediat, o que s’obstaculitzi i tot es torni més complicat del previsible.
Al final, quan acaben la partida tots els grups, els monitors de Fronteres invisibles, els hi pregunten als nanos com s’han sentit. Es busca arribar a l’empatia. Els alumnes de 2n A van fer un bon procés de reflexió. Van sortir idees interessants. El tema dels prejudicis, la dificultat i el risc al que estan exposats els immigrants…
Per tancar l’activitat, una persona que ha viscut la immigració en la seva pròpia pell, els hi explica la seva experiència. Els nois i noies interactuen amb ell, fent preguntes, entenent que ha viscut i com s’ha hagut de sentir.
Si a més, hi afegim que el monitor que condueix l’activitat i alhora creador del joc de Fronteres Invisibles, és un exalumne de la nostra escola, només podem sentir-nos molt satisfets de la feina feta.
