Aquests darrers dies, els alumnes de 2n han rebut la visita de l’Associació Fronteres invisibles, de la cooperativa Diomcoop, i de Migrastudium. El motiu de la visita, era per presentar un joc de taula amb un format molt conegut per tots on es compren carrers, cases i hotels… Però en aquest cas, amb obtenir estudis, feina, bona sort, i mala sort. Per què?
A l’inici del joc, cada alumne rep una targeta que representa el seu passaport. Un ve del continent africà, una altra d’Àsia, de l’Europa de l’est, de llatino Amèrica… Tots tenen 500 euros, però no tenen papers, ni feina ni casa. Comencen la partida, i l’objectiu és anar circulant per les caselles del taulell intentant aconseguir cadascuna d’aquests ítems. No és tan fàcil com sembla, per exemple, per aconseguir papers, hauran de viure 3 anys al país, per aconseguir subsistir, hauran de treballar, però hauran de cursar formacions per poder obtenir una feina, i això els hi donarà peu a poder llogar un pis. Sota les targetes de bona sort i mala sort, s’hi amaguen factors que a la vida real poden posar-te més de cara aconseguir el teu objectiu immediat, o que s’obstaculitzi i tot es torni més complicat del previsible.
Si a més, hi afegim que el monitor que condueix l’activitat i alhora creador del joc de Fronteres Invisibles, és un exalumne de la nostra escola, només podem sentir-nos molt satisfets de la feina feta.
